openSUSE Leap 42.3

Notes de la versió

L'openSUSE Leap és un sistema operatiu lliure basat en Linux per al vostre ordinador de sobretaula, portàtil o servidor. Podeu usar-lo per navegar per Internet, gestionar el correu i les fotografies, fer feina d'oficina, reproduir vídeos o música i passar-vos-ho molt bé!

Data de publicació2017-02-22 , 42.3.20170221.3026b6e

Aquesta és l'edició inicial de les notes de la versió per al futur openSUSE Leap 42.3.

Si heu fet una actualització des d'una versió anterior a aquesta edició d'openSUSE, vegeu les notes de la versió anterior aquí: http://en.opensuse.org/openSUSE:Release_Notes.

Aquest test beta públic forma part del projecte openSUSE. La informació sobre el projecte està disponible a https://www.opensuse.org.

Informeu de qualsevol error que trobeu en aquesta versió prèvia d'openSUSE 42.3 al Bugzilla d'openSUSE. Per a més informació, vegeu http://en.opensuse.org/Submitting_Bug_Reports. Si voleu veure qualsevol cosa afegida a les notes de la versió, presenteu un informe d'error sobre el component de les «notes de la versió».

1 Instal·lació

Aquesta secció conté notes relacionades amb la instal·lació. Per a unes instruccions d'actualització detallades, vegeu la documentació de https://doc.opensuse.org/documentation/leap/startup/html/book.opensuse.startup/part.basics.html.

1.1 Instal·lació mínima del sistema

Per tal d'evitar que alguns paquets recomanats grossos s'instal·lin, el patró per a les instal·lacions mínimes usa un altre patró que crea conflictes amb els paquets no desitjats. Aquest patró es pot eliminar després de la instal·lació, s'anomena patterns-openSUSE-minimal_base-conflicts.

Tingueu en compte que la instal·lació mínima no té tallafoc per defecte. Si us en cal un, instal·leu SuSEfirewall2.

1.2 UEFI—Interfície de Microprogramari Extensible Unificada

Abans d'instal·lar l'openSUSE en un sistema que arrenqui amb UEFI (Unified Extensible Firmware Interface), us suggerim emfàticament que comproveu qualsevol actualització del microprogramari que pugui recomanar-ne el fabricant i, si està disponible, que la instal·leu. Si teniu Windows 8 preinstal·lat és una sòlida indicació que el sistema arrencarà amb UEFI.

Background: Algun microprogramari UEFI té errors que causen que falli si s'escriuen massa dades a l'àrea d'emmagatzematge UEFI. Ara bé, no hi ha informació clara sobre què vol dir exactament «massa».

L'openSUSE en minimitza el risc no escrivint més que el mínim necessari per arrencar el sistema. El mínim significa dir al microprogramari UEFI la localització del carregador d'arrencada de l'openSUSE. Les característiques d'Upstream del nucli de Linux que usen l'àrea d'emmagatzematge UEFI per desar-hi informació d'arrencada i de fallades (pstore) s'han inhabilitat per defecte. Tot i això, és recomanable instal·lar qualsevol actualització del microprogramari UEFI que el fabricant recomani.

1.3 UEFI, GPT i particions MS-DOS

Amb la implementació d'EFI/UEFI, va arribar un nou estil de partició: GPT (GUID Partition Table). Aquest nou esquema usa identificadors globalment únics (valors de 128 bits mostrats en 32 dígits hexadecimals) per identificar dispositius i tipus de particions.

Addicionalment, l'especificació UEFI també permet particions de llegat MBR (MS-DOS). Els carregadors d'arrencada de Linux (ELILO o GRUB2) intenten generar automàticament un GUID per a aquestes particions de llegat i escriure-les al microprogramari. Aquest GUID pot canviar freqüentment i causar una reescriptura al microprogramari. Aquesta reescriptura consisteix en dues operacions diferents: eliminar l'entrada antiga i crear-ne una que reemplaci la primera.

El microprogramari modern té un recollidor de porqueria que recull entrades esborrades i allibera la memòria reservada per a entrades antigues. Sorgeix un problema quan un microprogramari és defectuós i no ho fa, això pot arribar a suposar que un sistema que no arrenqui.

La solució provisional és simple: convertir la partició de llegat MBR a GPT.

2 Actualització del sistema

Aquesta secció conté notes relacionades amb l'actualització del sistema. Per a unes instruccions d'actualització detallades, vegeu la documentació de https://doc.opensuse.org/documentation/leap/startup/html/book.opensuse.startup/cha.update.osuse.html.

2.1 Actualitzar des de l'openSUSE Leap 42.2

2.2 Actualitzar des de l'openSUSE Leap 42.1

2.2.1 Paquets eliminats o reemplaçats

Els paquets següents s'han eliminat o reemplaçat respecte de l'openSUSE Leap 42.1:

  • arista: reemplaçat per transmageddon.

  • cadabra: el codi font ja no es construeix. El successor, Cadabra 2 encara no és estable.

  • dropbear: s'ha eliminat perquè no hi ha avantatges rellevants respecte d'openssh.

  • emerillon: reemplaçat per gnome-maps.

  • gnome-system-log: reemplaçat per gnome-logs.

  • hawk: reemplaçat per hawk2.

  • ksnapshot: reemplaçat per spectacle.

  • labplot: Labplot ha estat reemplaçat per la seva versió en Qt5, anomenada labplot-kf5. Si actualitzeu des d'un openSUSE Leap 42.1 en què hi ha el paquet labplot instal·lat, rebreu el paquet labplot-kf5 automàticament.

  • nodejs: ara s'anomena nodejs4.

  • psi: reemplaçat per psi+.

  • python-moin: reemplaçat per moinmoin-wiki. És simplement un canvi de nom, no una actualització de versió, un reemplaçament virtualment idèntic.

  • ungifsicle: reemplaçat per gifsicle.

  • xchat: reemplaçat per hexchat.

2.2.2 /var/cache en un subvolum propi per a instantànies i retrocessos

/var/cache conté una gran quantitat de dades molt volàtils, com ara la memòria cau del Zypper amb paquets RPM en diferents versions per a cada actualització. Com a resultat d'emmagatzemar dades que són majoritàriament redundants però altament volàtils, la quantitat d'espai de disc que ocupa una instantània pot augmentar molt ràpidament.

Per solucionar-ho, moveu /var/cache a un subvolum separat. En instal·lacions noves d'openSUSE Leap 42.3, això es fa automàticament. Per convertir un sistema de fitxers d'arrel existent, seguiu els passos següents:

  1. Trobeu el nom del dispositiu (per exemple, /dev/sda2 o /dev/sda3) del sistema de fitxers d'arrel:

    df /
  2. Identifqueu el subvolum pare de tots els altres subvolums. Per a instal·lacions d'openSUSE 13.2, aquest subvolum s'anomena @. Per comprovar si teniu un subvolum @, useu el següent:

    btrfs subvolume list / | grep '@'

    Si el resultat d'aquesta ordre és buit, no teniu un subvolum anomenat @. En aquest cas, podeu procedir amb el subvolum ID 5, usat en versions més antigues d'openSUSE.

  3. Ara munteu el subvolum requerit.

    • Si teniu un subvolum @, munteu-lo en un punt de muntatge temporal:

      mount <root_device> -o subvol=@ /mnt
    • Si no teniu un subvolum @, munteu el subvolum ID 5:

      mount <root_device> -o subvolid=5 /mnt
  4. /mnt/var/cache ja pot existir i podria ser el mateix directori que /var/cache. Per evitar pèrdua de dades, moveu-lo:

    mv /mnt/var/cache /mnt/var/cache.old
  5. Creeu un subvolum nou:

    btrfs subvol create /mnt/var/cache
  6. Si ara hi ha un directori /var/cache.old, desplaceu-lo a la ubicació nova:

    mv /var/cache.old/* /mnt/var/cache

    Si aquest no és el cas, feu el següent:

    mv /var/cache/* /mnt/var/cache/
  7. Opcionalment, elimineu /mnt/var/cache.old:

    rm -rf /mnt/var/cache.old
  8. Desmunteu el subvolum del punt de muntatge temporal:

    umount /mnt
  9. Afegiu una entrada a /etc/fstab per al subvolum nou /var/cache. Useu un subvolum existent com a plantilla des de la qual copiar. Assegureu-vos que en deixeu l'UUID intacte (és l' UUID del sistema de fitxers d'arrel) i canvieu el nom del subvolum i el seu punt de muntatge consistentment a /var/cache.

  10. Munteu el subvolum nou tal com s'especifica a /etc/fstab:

    mount /var/cache

2.2.3 L'anell de claus del GNOME ja no s'integra amb GPG

S'ha eliminat l'agent GPG integrat de l'anell de claus del GNOME. Per això, l'anell de claus del GNOME ja no es pot usar per gestionar claus GPG, però encara podeu gestionar claus GPG des de la línia d'ordres amb l'eina gpg.

2.2.4 El controlador Synaptics X pot degradar l'experiència del ratolí tàctil amb el GNOME

A l'openSUSE Leap 42.1, el controlador Synaptics X (el paquet xf86-input-synaptics) es va instal·lar per defecte però tenia una prioritat més baixa que el controlador libinput (xf86-input-libinput).

Amb l'openSUSE Leap 42.3:

  • El controlador Synaptics X ja no s'instal·la per defecte.

  • Si hi ha el controlador Synaptics X instal·lat, agafarà prioritat sobre qualsevol dispositiu tàctil.

  • El controlador Synaptics X ja no té suport del GNOME. Això vol dir que quan s'instal·la el controlador, els ratolins tàctils Synaptics només es poden configurar en la mesura que ho permet un ratolí bàsic.

Si no és que utilitzeu un ratolí tàctil Synaptics i teniu una gran quantitat de configuració personalitzada per al controlador Synaptics, elimineu el paquet del sistema:

sudo zypper rm xf86-input-synaptics

2.2.5 AArch64: la mida de la pàgina ha canviat de l'openSUSE Leap 42.1 a l'openSUSE Leap 42.3

A l'openSUSE Leap 42.1, la mida per defecte de la pàgina en plataformes AArch64 era de 64 kB. A l'openSUSE Leap 42.3, la mida de la pàgina ha canviat a 4 kB. Això fa que l'espai d'intercanvi i el sistema de fitxers Btrfs antics no siguin usables.

Si ara feu servir l'openSUSE Leap 42.1 en AArch64, considereu fer una instal·lació nova de l'openSUSE Leap 42.3 en comptes d'actualitzar-lo.

2.2.6 Els sistemes amb controladors CCISS poden no arrencar després d'una actualització

El programa de control per als controladors Compaq/HP Smart Array (CCISS) (cciss.ko) ja no té suport per a certs controladors per defecte. Això pot comportar que el disc d'arrel no sigui detectat pel nucli de l'openSUSE Leap 42.3.

Als sistemes afectats, el programa de control CCISS es pot configurar perquè torni al comportament anterior i detecti els controladors una altra vegada. Per fer-ho, afegiu el paràmetre del nucli cciss.cciss_allow_hpsa=0.

3 General

Aquesta secció llista aspectes generals de l'openSUSE Leap 42.3 que no coincideixen amb cap altra categoria.

3.1 Programari del KDE per a gestió d'informació personal (KDE PIM)

L'openSUSE Leap 42.3 té dues versions del conjunt KDE PIM (Kontact, KMail, etc.):

  • La versió de llegat 4.x

  • La versió basada en KDE Frameworks 5

El KDE PIM 4.x ja no té suport dels desenvolupadors de KDE, però s'ha mantingut per evitar pertorbar els fluxos de treball dels usuaris.

Les dues versions del KDE PIM no es poden instal·lar conjuntament. Algun programari, com ara el KNode (package knode) requereix la versió de llegat 4.x i es desinstal·larà quan s'instal·li qualsevol paquet del KDE PIM 5.x (per exemple, el paquet kmail5).

Us animem a canviar a la versió més nova, la 5.x; ja que el KDE PIM 4.x s'eliminarà en un futur.

Ara bé, no tots els paràmetres estan migrats des de la versió antiga en aquests moments. Per a més informació, vegeu-ne l'informe d'error a https://bugzilla.opensuse.org/show_bug.cgi?id=1001872).

3.2 El Dolphin no estableix bits de permís ampliat

La versió del gestor de fitxers del KDE, el Dolphin, que conté l'openSUSE Leap 42.3 no pot establir bits de «permís ampliat» (GID, «Sticky»). A més a més, tancar el diàleg dels permisos del Dolphin clicant a D'acord neteja els bits de permís ampliat existents.

Per evitar aquests problemes, editeu els permisos amb el Konqueror (GUI) o amb només chmod (línia d'ordres).

3.3 No hi ha bloqueig de pantalla quan s'usa el GNOME Shell sense el GDM

Quan s'usa el GNOME Shell conjuntament amb un gestor d'entrada que no sigui el GDM, com ara l'SDDM o el LightDM, la pantalla no s'apagarà ni es bloquejarà. A més, canviar els usuaris sense sortir no és possible.

Per poder bloquejar la pantalla des del GNOME Shell, habiliteu el GDM com a gestor d'entrada:

  1. Assegureu-vos que el paquet gdm estigui instal·lat.

  2. Obriu el YaST i des d'allí, obriu el gestor del fitxer /etc/sysconfig.

  3. Navegueu per Desktop › Display manager › DISPLAYMANAGER.

  4. A la casella de text, especifiqueu-hi gdm. Per desar-ho, cliqueu a D'acord.

  5. Reinicieu.

4 Més informació i informació de retorn

  • Llegiu els documents README del mitjà.

  • Obteniu informació del registre de canvis sobre un paquet concret de l'RPM:

    rpm --changelog -qp NOM_DEL_FITXER.rpm

    Reemplaceu NOM-DEL-FITXER amb el nom de l'RPM.

  • Mireu el fitxer ChangeLog al primer nivell del mitjà per veure el registre cronològic de tots els canvis fets als paquets actualitzats.

  • Trobeu més informació dins del directori docu del mitjà.

  • Per a documentació addicional o actualitzada, vegeu https://doc.opensuse.org/.

  • Per a les notícies dels últims productes d'openSUSE, visiteu https://www.opensuse.org.

Copyright © 2017 SUSE LLC

Gràcies per usar openSUSE.

L'equip d'openSUSE i l'equip de traducció al català: opensusecatala@gmail.com.